Cerimònia d'Inauguració a l'Estadi d'Estocolm 1912 Font imatge via Wikimedia Commons Des dels Jocs Olímpics de Londres (1908), i fins els Jocs Olímpics d’Estocolm (1912), la premsa barcelonina no es va fer ressò del moviment olímpic. Malgrat que oficialment els Jocs Olímpics d’Estocolm van començar el 5 de maig (tennis en pista coberta), no va ser fins a finals de juny i juliol que es van desenvolupar la majoria de les competicions esportives. La Vanguardia li dedicà breus noticies durant el mes de juliol. L’edició del 18 de juliol de 1912, El Mundo Deportivo ,  informava dels resultats d’atletisme i d’altres esports, però no ocultava la seva decepció per la manca de representació del país: “pasando nosotros por la vergüenza de no ver figurar a ningún español en esa grandiosa manifestación deportiva mundial, en la cual tenemos la convicción que, en algunas pruebas, hubiéramos podido representar un papel cuando menos airoso”. Cal recordar, que en aquests Jocs Olí...

En 1902 Gonzalo de Figueroa y Torres, comte de Mejorada del Campo y marqués de Villamejor, entrà a formar part del Comitè Internacional Olímpic, on formaria part fins l’any 1921. Però, el moviment olímpic continuà sense desenvolupar-se al nostre país. La següent edició dels Jocs Olímpics es van concedir a Saint Louis (1904). També aquests jocs, com els de París, van estar emmarcats dins d’una Exposició Universal, i tampoc van tenir repercussió mediàtica a la premsa barcelonina. Malgrat aquesta circumstància va aparèixer per primera vegada uns Jocs Olímpics a la portada d’una revista (Los Deportes 19 i 26 novembre de 1904). Trofeu d'atletisme Jocs Olímpics de Saint Louis Font Imatge © Biblioteca de L´Esport de la Generalitat de Catalunya vía ARCA La següent edició (1908) estava prevista fer-se a Roma, però l’erupció del volcà Vesuvi va provocar la renuncia dels organitzadors i la ciutat de Londres va recollir el relleu. Abans s’havien d’organitzar uns Jocs Olímpics, anome...

Poster Concurs Internacional d'Esgrima (1900) Font imatge  via Wikimedia Commons Poster Jocs Olímpics de Paris (1900) Font imatge  via Wikimedia Commons Als Jocs Olímpics de París no se’ls va prestar massa atenció. No deixa de ser curiós que la primera menció olímpica, dins l’Exposició Universal de París de 1900, feia referència a la reconstitución del estadio Ateniense. L’estadi servia per acollir les diverses cerimònies, des de tornejos medievals i de gladiadors fins a jocs florals i curses de braus, però al final afegien “numerosos matches de box, esgrima, tiro, gimnástica, etc. ” (Las Maravillas de la Exposición de París, La Vanguardia 25 de desembre de 1899) . No obstant, el més curiós és que aquest article fou reproduït íntegrament mesos després per l a revista Los Deportes a les pàgines 4 i 5, el 11 de març de 1900  . Aquesta era l’única revista esportiva que sortia al carrer i des de la sec...

Baron Pierre de Coubertin  Font imatge La restauració dels Jocs Olímpics moderns i la decisió de fer la primera edició a Atenes en 1896, es va efectuar en un Congrés celebrat a la Universitat de la Sorbona de Paris el 23 de juny de 1894. Al Congrés celebrat a la Universitat de la Sorbona de Paris, el dia 23 de juny de 1894, es va produir la restauració dels Jocs Olímpics moderns i l’elecció d’Atenes com la ciutat on es celebrarien la primera edició dels nous Jocs Olímpics. Programa restauració Jocs Olímpics         Font Imatge A Barcelona, la noticia arribaria unes setmanes després, malgrat que encara no apareixia el nom de la persona que lideraria el projecte, Pierre de Coubertin ( La Vanguardia 17 de juliol de 1894 ). El programa esportiu i les dates de celebracions no apareixerien fins a principis de 1895, en un article signat per Franco (La Vanguardia 27 de febrer de 1895). No tenim cap altra notícia fins la cerimònia dels J...

En un article del  blog  olimpismo2007,  publicat en novembre de 2013  afirmava, “nunca se ha respetado demasiado en este país la memoria histórica de los pioneros del deporte, y Jaume García Alsina no es una excepción”. No puc més que subscriure aquesta afirmació i aportar algunes dades per donar a conèixer més sobre aquest personatge clau de l’esport i l’olimpisme català i espanyol. Jaume Garcia Alsina fou protagonista de moments claus de l’història de  l’esport català fins la seva mort. La passió per l’esport li venia de família, segons podem llegir a la web de la Federació Catalana de Gimnàstica , l’any 1868 el seu pare, Pedro García Corbera, “fundà a Barcelona, al carrer Laforja, el Gimnàs Garcia, per a impartir lliçons al cos de bombers, del qual ell era el Cap, i després es va decidir a obrir-lo a la participació ciutadana”. Anys després, en 1904, Jaume Garcia Alsina obrí a la Rambla del Prat número 2, al barri de Gracia, el Gimnàs Garcia Alsina, pa...

L’Escola de Mar, que s’inaugurà oficialment el 3 d’agost de 1921, no començaria la seva tasca docent fins el gener de 1922. Aquesta escola formava part d’un projecte de l’Ajuntament de Barcelona, que s’adreçava a escolars amb una salut feble, i pretenia dotar a la ciutat d’espais i serveis sanitaris-escolars, on la natura formava part activa de l’educació. Al capdavant del projecte, del qual també formaven part l’Escola del Bosc i l’Escola del Parc del Guinardó, estava Manuel Ainaud, cap de l’Assessoria Tècnica de la Comissió de Cultura. A l’acte inaugural l’alcalde de Barcelona, Antoni Martínez i Domingo, i el tinent d’alcalde i president de la Comissió de Cultura, Nicolau d’Olwer. Després dels discursos es va procedir al bateig de la barca a motor, Náusica, que es va adquirir per la vigilància dels alumnes durant el bany (La Vanguardia 4 d’agost de 1921).    L’Escola de Mar, obra de l’arquitecte en cap de la comissió de cultura municipal, Josep Goday, era un edifici de fu...

Carlos Pardo (1919-2004) està considerat un dels mestres del periodisme esportiu. Per aquest motiu, quedà inclosa una breu semblança biogràfica i una selecció dels seus articles en el llibre Periodisme amb empremta olímpica que edità la Fundació Barcelona Olímpica i la Fundació Esport i Ciutadania. No obstant, i com d’altres il·lustres periodistes –Narcís Masferrer, Josep Elies i Juncosa, etc.- de principis del segle XX atresoraven altres virtuts, una de les principals era la creativitat. L’esport fluïa per les seves venes, abans de la Guerra Civil havia estat nedador i waterpolista del Club Natació Barcelona, on l’ensenyà a nedar el fill del compositor Enrique Granados. Fins i tot l’havien preseleccionat a l’equip de waterpolo que havia d’anar als Jocs Olímpics de Berlin, l’any 1936. Si bé, en aquest període, Carlos Pardo va escriure alguns articles per a El Mundo Deportivo, no seria fins finalitzada la Guerra Civil aquesta que el director d’aquest diari, José Luis Lasplazas l’incorp...

                                                                      Dedicat a la Federació Catalana d’Atletisme El 4 de novembre s’inaugurà al Museu Olímpic i de l’Esport una interessant exposició que commemora el centenari de la Federació Catalana d’Atletisme. En el marc d’aquest acte, el vicepresident de la Federació, Josep Maria Antentes, va entregar a la Fundació Barcelona Olímpica el llibre Història de l’atletisme a Catalunya, un excel·lent treball de recerca del qual són autors els historiadors i professors Carles Santacana i Xavier Pujades.   Si bé la Federació Atlètica Catalana es fundà en 1915, cal dir, com es senyala al llibre, que la primera entitat exclusivament dedicada a l’atletisme, l’Sport Atlètic Barcelonés, es va constituir una mica abans, la tarda-nit del 21 de setembre de 191...

En l’actualitat molts no recorden que on està la plaça Sol de Baix al barri de les Corts –entre els carrers de Gerard Piera i Figols- van existir, durant 25 anys, uns equipaments esportius. En 1926 el F.C. Barcelona estava en ple procés d’expansió i cercava terrenys per donar satisfacció a la seva massa social i “para practicar cuantos deportes sean assequibles” (La Vanguardia 14 d’abril de 1926). Si bé, inicialment, la premsa parlà de que s’havien adquirit uns terrenys a Castelldefels, el cert és que finalment s’arrendà la finca de “Sol de Baix”, “Granja del Sol”  o “La Torre del Sol” com també era coneguda, ja que damunt la porta d’entrada a la finca hi havia la imatge d’un sol. La finca, que tenia un sumptuós xalet, es trobava a prop del camp de Les Corts, no massa lluny de La Maternitat, i tenia una extensió de 100.000 metres quadrats. El 21 d’agost de 1926 el F.C.Barcelona presentà als mitjans de comunicació la nova gespa del camp de Les Corts i “els nous camps d’entrenamen...

                                                        Dedicat al Dr. R. Balius i Juli L’heroi i semidéu mitològic grec Herakles, fill de Zeus, l’Hércules dels romans, atresora en el seu currículum una estreta relació amb l’olimpisme i Barcelona. Aquesta relació li ve de fa molt de temps, de fet, tant el poeta líric de la Grècia clàsica Píndar, a la seves Odes triunfals, com més tard, el geògraf e historiador Pausànias, a la seva Descripció de Grècia, sostenen que la paternitat/fundació dels Jocs de l’Antiga Grècia, que es feien al santuari d’Olimpia, és debien a aquest personatge i a un dels treballs –l’encarregaren dotze- que va haver de complir a les ordres Euristeu, després d’haver matat als seus propis fills.  Hi ha altres versions del naixement dels Jocs que es manteniren durant diversos segles, però aquesta és la versió més difos...