Barcelona, des de sempre, ha estat una ciutat identificada amb la natació i, al llarg dels anys, ha tingut un paper destacat en la història de la natació catalana i espanyola, i un referent en l’àmbit internacional, i una bona prova és l’organització dels Mundials de Natació els anys 2003 i 2013. La primera competició oficial de natació a Barcelona es va disputar el 15 de setembre de 1907 a les 16.00 hores, i havia estat una iniciativa de Francesc Solé, propietari del Gimnàs Solé . El gimnàs, que de la mateixa manera que el setmanari Los Deportes , es trobava en el carrer Montjuïc del Carme número 5, és un lloc emblemàtic en la història de l’associacionisme esportiu, atès que en les seves dependències es van constituir diverses entitats, entre les quals hi ha el Barcelona F.C.   “Los esfuerzos del Sr. Solé son bien vistos y secundados por cuantos son verdaderos amantes del Sport. Prueba de ello, los muchos regalos recibidos como premios, figurando en primer ...

En el carrer Santa Coloma de la popular barriada de Sant Andreu es trobava el vell Camp Municipal on jugava la Unió Esportiva Sant Andreu , un club fundat el 1909. A causa de l’estat en què es trobava, se’n va construir un de nou. La inauguració del camp es va fer en dos dies. La benedicció es realitzà el 18 de març de 1970, i en aquell acte acompanyaren al president del club Narcís Sala i Vila; l’alcalde José María Porcioles; el governador civil, Tomás Pelayo Ros; el regidor d’esports, Pau Negre; el representant a Catalunya de la Delegació Nacional d’Esports Francisco Platón, i Pau Porta, president de la Federació Catalana de Futbol, que després arribaria a ser president de la Federació Espanyola (1975). Al dia següent es disputà un partit de futbol entre els locals i el F.C. Barcelona. El partit el van guanyar els blaugranes, amb un gol de Fusté per 1-0. A la tribuna del camp, a més dels presidents dels clubs, Narcís Sala i Agustí Montal, hi eren presents també els senyors ...

En memòria de Miquel Poblet  El veterà Club Ciclista Sprint està preparant un seguit d’actes per a homenatjar a Miquel Poblet, el millor ciclista català de tota la història, i es van reunir amb mi per preparar els actes i una petita exposició que farem al Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch . La trobada no només em va servir per conèixer que es reunien en un altre bar històric, avui restaurant, El Velòdrom, que va obrir les seves portes el 1933 i se li va posar aquest nom en record del velòdrom Parc d’Esports que hi havia al carrer Muntaner; sinó també per descobrir que en la sèrie d’articles dedicats als velòdroms de Barcelona me n’havia oblidat un que estava ubicat al barri del Guinardó, en el districte de Gràcia.   L’antic camp de futbol de l’ Europa, que també fou conegut com el Campo de los Cuarteles per la seva proximitat a la caserna de la Guàrdia Civil del carrer Lepant, es va inaugurar el 8 de desembre de 1923 amb un partit i...

Les últimes cinc instal·lacions estan dedicades a persones vinculades a l’esport base i desconegudes per quasi tothom, a excepció d’una d’elles: el Pavelló Poliesportiu Francisco Calvo , al barri de Sant Andreu; el Camp de Futbol Agapito Fernández a Poble Nou, el Centre Esportiu Municipal Valentin Chavarria al barri de Bon Pastor; el Centre Esportiu Municipal Vintró - Joan Alentorn al barri del Clot; i la Piscina Pere Serrat .   El Pavelló Poliesportiu Francisco Calvo està situat a les antigues instal·lacions esportives de l’Obra Sindical de Educació i Descans al barri de Sant Andreu conegudes com l’AISS. Aquestes instal·lacions esportives, que comptaven amb una piscina, un camp de futbol i una pista d’atletisme, una pista poliesportiva descoberta, un frontó i una gimnàs, foren inaugurades pel Ministre Secretari General del Movimiento, José Solís Ruiz, el 12 de juliol de 1965. L’Ajuntament de Barcelona havia cedit els terrenys per la seva construcció el 1...

Com ja hem vist en l’anterior article, en les mateixes dates que sortia a la llum l’estadi Joan Serrahima, El Mundo Deportivo del 15 de desembre de 1968 informava que al costat es construiria un camp de futbol que portaria el nom de Julià de Capmany . Aquell camp havia de ser la solució per a un club històric, la Unió Esportiva de Sants, que havia perdut el camp de propietat del carrer Galileu dotze anys abans per raons urbanístiques. Julià de Capmany, que va morir el juliol de 1964 com a conseqüència d’un vessament cerebral a l’edat de 53 anys, havia estat tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, diputat provincial i president de la Federació Catalana de Futbol. Havia estat elegit regidor el 1948 pel terci d’entitats econòmiques, culturals i professionals, i va ser un dels promotors dels Premis Ciutat de Barcelona creats el 1949. També va estar estretament vinculat al F.C. Barcelona, tot ocupant els càrrecs de vicepresident i president interí durant uns mesos, des de ...

De totes les instal·lacions esportives de l’Ajuntament de Barcelona, només unes quantes porten el nom d’un esportista o dirigent esportiu, i en aquest sentit se segueix una pauta similar a la que s’utilitza en els carrers, les places i els jardins de la ciutat, i de la qual ja hem escrit en articles anteriors. No obstant, hi ha unes diferències, només figura un esportista, i tal com veurem, apareixen els noms de quatre persones desconegudes per la majoria, però que sens dubte no estan exemptes de mèrit, treballar des de l’anonimat en l’esport base. Un bon nombre de les instal·lacions esportives porten el nom del barri o l’indret on es troben. Podem citar, per exemple, la Piscina municipal de Montjuïc ; el Camp de futbol de Trinitat Vella o el Pavelló poliesportiu El Carmel . Altres tenen associat el nom a una desapareguda fàbrica tèxtil, com ara el Poliesportiu de l’Espanya Industrial o una estació de ferrocarril, com és el cas del Poliesportiu de l’Estació del Nor...

Montjuïc és la muntanya esportiva per excel·lència. S’hi han organitzat nombroses competicions internacionals i els Jocs Olímpics de 1992 i s’hi han construït equipaments esportius molt diversos. Sortint un dia del Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch em preguntava quina d’aquestes deuria haver estat la primera, i vaig recórrer a consultar les hemeroteques digitals. Em puc equivocar, però quasi puc afirmar que la primera instal·lació, la més antiga, era un camp de tir al colomí, una activitat sportiva practicada per les classes benestants , i que es va construir en la façana de la muntanya que mira al mar i és coneguda com Miramar. La instal·lació construïda fou construït al costat d’on avui hi ha el camp de tir gestionat pel Tir Esportiu de Barcelona, a la carretera de Montjuïc , però en un cota més alta.       A La Vanguardia del 7 de setembre de 1883 pot llegir-se que, “a las tres de la tarde debe verificarse la inauguración del...