La Terrassa Martini… esportiva

Després de visitar la bonica exposició Antoni Capella, fotògraf de societat 1955-1980, que s’exposa a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, vaig decidir dedicar un article a la glamourosa Terrassa Martini, un espai que en les dècades del 1960 i 1970 acollí nombrosos actes relacionats amb l’esport.

La Terrassa Martini es trobava en el pis tretzè de l’antic Banco Rural y Mediterráneo –avui a l’edifici hi ha habitatges de luxe–, al número 16 del Passeig de Gràcia, i es van obrir les seves portes coincidint amb les Festes de la Mercè de 1961 (La Vanguardia, 24 de setembre de 1961). L’empresa Martini & Rossi, que tenia les oficines a la Rambla Catalunya número 1, cantonada de la Ronda Universitat, era una empresa relacionada amb l’esport, ja que patrocinava des de la temporada 1948-1949 un preciós trofeu per a l’equip de Primera Divisió de Futbol que tingués la millor diferència entre gols marcats i rebuts. El 1956 l’empresa italiana decidí crear a les seves oficines el Club Martini, per organitzar recepcions i tertúlies, presentacions i rodes de premsa, i per on desfilaven personalitats i celebritats del món de les arts escèniques –cinema, teatre, òpera i ballet–; l’art, la literatura, el periodisme, l’aristocràcia, etc. El 1960, i atès l’èxit de la iniciativa, les activitats es van traslladar al bar de l’Hotel Ritz. Al capdavant del Club, del qual formaven part la flor i la nata de la societat barcelonina, el director general, Antonio Fabregat i Cabré, situà el periodista Ramón Pujol Campo, redactor del Diario de Barcelona i de Radio Nacional de España i cap de relacions públiques del Liceo, que ocupà aquest càrrec fins al 1966, any de la seva mort. Després ocuparien aquest càrrec Ana María Bargone i Mina Pedrós.


El primer acte esportiu del qual he trobat referència és del juny de 1962. A la Terrassa Martini van acudir els participants del XXXV Torneig Comte de Godó de Tennis (La Vanguardia, 9 de juny). En aquella edició, que finalment guanyaria Manolo Santana, participaren destacats tennistes com els australians Roy Emerson, Fred Stolle, Neale Fraser i John Newcombe. Mesos després, al setembre, es va fer el repartiment de trofeus i medalles del campionat de Catalunya de Salvament i Socorrisme, que organitzà la Federació regional presidida per Francisco José de Lacambra, comte de Lacambra. L’acte comptà amb la presencia del regidor d’esports, doctor Albert Assalit (El Mundo Deportivo, 7 de setembre de 1962). La Federació de Salvament i Socorrisme utilitzaria de forma habitual l’espai per a l’entrega de trofeus i distincions.

Fent un repàs no gaire exhaustiu de l’hemeroteca de La Vanguardia i El Mundo Deportivo he trobat, per exemple, que el Club Panathlon de Barcelona es va presentar en societat a la Terrassa Martini el 30 de març de 1965. El Panathlon Internacional, del qual formava part el club de Barcelona, s’havia fundat a Venècia el 1951 sota el lema Panathlon ludis jungit, “el panathlon uneix a través de l’esport”. Si bé el promotor del seu naixement fou Joan Antoni Samaranch, la presidència va recaure sobre el marqués de Cabanes, que era alhora president de la Federació Espanyola de Tennis. Andreu Mercé Varela, en un article publicat a la revista Destino del 9 d’abril de 1966, ens desvetlla una mica el caràcter de l’entitat: “no busca influir en ninguna decisión, sinó solamente estar a disposición de los organismos deportivos para ilustrar, con su opinión o estudio, cualquier tema que se le someta a discusión, o bien que se plantee en el círculo”, al qual, cal afegir, s’hi accedia per cooptació.
A la llista d’entitats esportives que utilitzaven la Terrassa Martini per entregar trofeus i d’altres premis, trobem diverses federacions: la Federació Catalana de Tir amb Arc (El Mundo Deportivo, 9 de juny de 1965); la Federació Catalana d’Esgrima (El Mundo Deportivo, 7 de juliol de 1965); la Federació Catalana de Voleibol (El Mundo Deportivo, 11 de juliol de 1965); la Federació Catalana d’Atletisme (El Mundo Deportivo, 26 de novembre de 1965); la Federació Barcelonesa d’Handbol (La Vanguardia, 17 de juliol de 1966); Federació Catalana de Beisbol (La Vanguardia, 13 de desembre de 1966); Federació Catalana de Bitlles (El Mundo Deportivo, 20 de juny de 1968), etc. També els clubs, com l’Esport Ciclista Barcelona, una entitat que presidia Joaquim Sabaté, va utilitzar sovint la Terrassa per donar premis (El Mundo Deportivo, 14 de desembre de 1966) o presentar ases del ciclisme que acudien a l’Escalada a Montjuïc –la primera edició es va fer el 1964–, com per exemple quan acudiren Eddy Merckx, Tarangu Fuente, Luis Ocaña, Thevenet o Agostinho (El Mundo Deportivo, 24 de setembre de 1972). Els esports minoritaris d’aquells anys també van visitar el local: els participants i directius del Gran Premi de Catalunya de Golf també eren assidus visitants del local (La Vanguardia, 16 de maig de 1968); i també els del torneig de polo que organitzava el Reial Club de Polo  (La Vanguardia, 23 de gener de 1968). El tennis, un esport que es començava a seguir gràcies a Manolo Santana, i l’equip de la Copa Davis –Santana, Gisbert, Arilla i Couder, i Bartrolí com a capità– també visitaren la Terrassa Martini (La Vanguardia, 11 de juny de 1968). Precisament d’aquest acte es pot veure una fotografia de Capella a l’exposició de l’Arxiu Fotogràfic. 
El futbol, l’esport rei dels espanyols de l’època, no podia mancar en aquest resum. Allí s’hi va presentar l’uniforme de la selecció espanyola confeccionat per l’Institut Nacional de la Moda. Aquest acte va estar presidit per Francisco Platón, representant a Catalunya de la Delegación Nacional de E.F. y D.; el president de la Federació Catalana i vicepresident de l’Espanyola, Pau Porta; així com pel president del Barça, Narcís de Carreras, i el vicepresident de l’Espanyol, Manuel García Ranzini (La Vanguardia, 6 de febrer de 1968). També foren afalagats els jugadors del Barça després de conquerir la Copa del Generalísimo davant del València per 4-3 a l’estadi Santiago Bernabeu (El Mundo Deportivo, 11 de setembre de 1971). 
A mitjans de la dècada dels anys setanta va decaure la seva funcionalitat esportiva, però en canvi era habitual que Martini & Rossi presentessin les competicions que patrocinava com el Gran Premi de Vela (La Vanguardia, 28 de maig de 1977). 
Per finalitzar, només cal afegir que Joan Antoni Samaranch era un dels personatges assidus d’aquest espai que ja ha passat a la història, i que el local deixaria de funcionar després de l’estiu de 1980.  


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya 1929-1930

VII Campeonato del Mundo de Hockey sobre patines (1951)

Instalaciones Desaparecidas:

Dels voltants del Turó, la Plaça Francesc Macià, i fins a Pau Claris: Diagonal III

Hace 70 años... I Gran Premio de España de Automovilismo, prueba puntuable para el Campeonato del Mundo de Fórmula 1 (1951)