En el programa oficial de les Festes de la Mercè de la tardor de 1966 que va aparèixer publicat a la premsa, es comunicava que la Ciutat de Fires i Congressos tenia previst acollir el 29 i 30 d’octubre de 1966 el Campionat mundial femení de carreres sobre patins, però al final es va ajornar a l’any següent. Precisament aquell mateix any aquest esport havia estat guardonat en la tradicional Nit de l’Esport –la festa creada per la revista Vida Deportiva i que ara organitzava El Mundo Deportivo – a l’elegir com a millor esportista femenina la barcelonina Pepita Cuevas, la qual havia assolit el subcampionat del món un any abans a Siracusa (Itàlia). Els mundials d’aquesta modalitat esportiva eren organitzats cada any per part de la Fédération Internationale de Roller Sports, però el programa era canviant, unes vegades es disputava en carretera, d’altres en pista, i no sempre coincidien alhora homes i dones. L’any 1966 només s’organitzarien les curses masculines, i per primera vegada ...

  Després de la visita de Coubertin li va tocar el torn a Baillet Latour, president del Comitè Internacional Olímpic, que acudí a Barcelona per la col·locació de la primera pedra de l’Estadi de Montjuïc. El vell Estadi Català s’havia abandonat a la seva sort, i el nou estadi era un argument de pes per presentar una altra vegada la candidatura de la ciutat per acollir uns Jocs Olímpics. La primera pedra es va col·locar el 2 d’abril de 1927; i el 7 d’abril la CEC li va oferir un banquet d’honor en el Restaurant Llibre , situat a l’avinguda de les Corts catalanes, 605, on avui es troba l’Hotel Avenida Palace, “fue el único acto en que se pronunciaron discursos.  El sr. Ventosa y Calvell saludó al presidente del C.O.I. en nombre de todos los atletes catalanes y aludiendo a la colocación de la primera piedra de nuestro futuro estadio, qua había venido a apadrinar, le recordo en los términos más cariñosos, los compromisos que ante la Iglesia contraen los padrinos con sus ahij...

La Confederació Esportiva de Catalunya (CEC) es va constituir el 21 de gener de 1922, però la seva gestació es remunta al 1918, segons relata Josep Antoni Trabal, en l’article 1922 Año nuevo, rutas viejas, i publicat a La Jornada Deportiva el 2 de gener de 1922: “Por primera vez, desde las páginas hospitalarias de nuestro distinguido col·lega ‘Catalunya Sportiva’ propusimos el 18 de septiembre de 1918, la creación de la Unión Catalana de Federaciones Atléticas y Deportivas. La idea causó risa”. El 1921, amb motiu de la constitució del Consell de les Olimpíades, es tornava a insistir en el mateix argument, “ayudar a las Federaciones que aún no existen y, en último término, a la de la Unión de Federaciones Catalanas, asunto que tanto años está sobre la mesa de la Federación de Sociedades Deportivas” ( La Vanguardia, 23 de gener de 1912). No seria l’última vegada. A la revista Stadium del 25 de desembre de 1920 tornava a insistir en el tema: “Para el éxito de nuestras aspiraciones ...

 El Sindicat de Periodistes Esportius, una de les entitats amb més incidència de la ciutat de Barcelona fins a l’inici de la dictadura, va néixer per iniciativa del destacat periodista i dirigent Narcís Masferrer (1867-1941), el qual, per celebrar les seves bodes de plata en la professió ( La Censura 1886 – El Mundo Deportivo 1911), va reunir el 22 d’octubre de 1911 un bon nombre de professionals que cultivan el sport en la seu de la Unión Velocípedica Española (carrer Mallorca, 242, 1r). El currículum de Masferrer, fins a aquell moment, era extens: fundador de la Societat Gimnàstica Espanyola (1887); president de l’Associació Catalana de Gimnàstica (1898) i la Unió Velocipèdica Espanyola (1899); i fundador de la revista El Gimnasta (1888), Los Deportes (1891), El Mundo Deportivo (1906) i Stadium (1911). Masferrer proposaria que per formar part era necessari “pertenecer como director o redactor a un periódico professional o bien estar encargado de la sección deportiva de...