dijous, 26 de gener de 2017

Fa 75 anys neix la 'Delegación Nacional de Deportes de Falange Española i de las J.O.N.S.', el Barça inaugura oficines a Méndez Vigo

Finalitzada la Guerra Civil Espanyola, des de la premsa del règim franquista es va llançar una campanya per a espanyolitzar els noms esportius, tant els noms catalans com els anglicismes; però no seria fins finals de 1940 (Decret de 20 de desembre) on es deia que calia “proceder al cambio de denominación de clubs. sociedades y entidades de toda índole en cuyo nombre figuren palabras extranjeras “. El Decret entraria en vigor el dia 1 de febrer de 1941. 
El diari La Vanguardia, del 4 de gener de 1941, feia un recordatori als clubs de futbol, que havien de ”suprimir de su denominación todo vocablo extranjeros, y a reformar aquellos cuya construcción no sea gramaticalmente correcta en nuestro idioma”. El cert és que aquest manament ja feia temps s’estava aplicant, si recorrem a l’hemeroteca de La Vanguardia on podem observar com, encara no finalitzada la guerra, la Unió Esportiva Sants ja s’havia transformat en Unión Deportiva Sans. En qualsevol cas, des d’un punt de vista formal aquest any es compleixen 75 anys de la desaparició dels anglicismes i els noms catalans de l’esport.
Espanyolització noms
Espanyolització nom Unió Esportiva Sants
Font imatge via todocoleccion.net
 
Un cop finalitzada la guerra, l’esport a l’estat espanyol estava regit pel Consejo Nacional de Deportes i el Comitè Olímpic Espanyol, presidit pel general Moscardó. No obstant, al març de 1941, mitjançant un nou decret (BOE 5 de març de 1941) passà a nomenar-se Delegación Nacional de Deportes de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S., la qual estaria estructurada en tres organismes que funcionaven autònomament: l’esport militar, els esports del Moviment i les federacions esportives espanyoles. 

Com sostenen els amics Xavier Pujades y Carles Santacana, a Historia Ilustrada del Deporte en Cataluña, vol 2: “La novedad más importante era  introducir un tipo de estructura deportiva al margen de la federativa y con una finalidad más claramente de encuadramiento político. Se trataba de los deportes del Movimiento, con practicantes diferentes, campeonatos propios, etc. Bajo este epígrafe se incluían las actividades deportivas de la Sección Femenina, del Frente de Juventudes, del Sindicato Español Universitario y de Educación y Descanso”. 

L’abril de 1941 va morí un dels pioners dels esports i l’olimpisme, Narcís Masferrer i Sala, degà del periodisme esportiu i destacat dirigent que fou membre del Consejo Nacional de Deportes i un dels pocs presidents de federació espanyola no militar (Unió Velocipèdica Espanyola) . El proper any, es celebrarà el 150 aniversari del seu naixement. 

Durant el mes de maig es celebraran els 75 anys que el Futbol Club Barcelona inaugurà les oficines al xalet del Passatge Méndez Vigo, número 4. Aquest passatge es va edificar l’any 1868 i les oficines del club blaugrana restarien obertes fins 1975.
Oficines F.C.Barcelona al Passatge Méndez Vigo
Oficines F.C.Barcelona al Passatge Méndez Vigo
Font imatge via hemeroteca.lavanguardia.com
Aquell any tornà la Vuelta Ciclista a España a la ciutat comtal. La prova, en la que només participaven corredors nacionals, i quatre suïssos, arribà al seu espai emblemàtic de Montjuïc el 22 de juny. La competició s’havia interromput degut a la Guerra Civil Española (les dues primeres edicions es disputaren en 1935 i 1936). L’organització de l’etapa Tarragona-Barcelona va anar a càrrec de Educación i Descanso i el Futbol Club Barcelona. El guanyador de l’etapa fou Antonio Martin, del Reial Club Deportiu Espanyol. Curiosament, l’altra competició emblemàtica del calendari ciclista, la Volta a Catalunya, s’havia disputat finalitzada la guerra (1939).
III Vuelta Ciclista a Espanya
Font imatge via todocoleccion.net



dijous, 19 de gener de 2017

1916 - 2016 Centenaris esportius a la ciutat de Barcelona II

Combat Jack Johson contra Artur Cravan a la plaça de Las Arenas
Combat Jack Johson contra Artur Cravan a la plaça de Las Arenas
© Biblioteca de L´Esport Font imatge vía ARCA

El 23 d’abril la ciutat comtal aculli un combat desigual entre el poeta dadaista Arthur Cravan - que es guanyava la vida com a professor de boxa al Reial Club Marítim i al Gimnàs Solé - i, qui havia estat fins feia poc el primer campió mundial de color de boxa, l’americà Jack Johnson, el qual havia estat acusat del segrest d’una dona als Estats Units i havia hagut de fugir. Johnson havia arribat a la ciutat acompanyat de la seva esposa (La Vanguardia, 31 de març de 1916). Era la primera vegada que un campió del món de boxa visitava la ciutat. El combat es va dur a terme el dia de Sant Jordi a la plaça de braus de La Monumental, i Johnson guanyà fàcilment el combat per fora de combat a la sisena represa



Salvador Hedilla
I Raid aeri Barcelona-Mallorca
© Biblioteca de L´Esport Font imatge vía ARCA               

El 17 de juny de 1916 l’emprenedor Esteve Sala i Vinyals va obrir el Bar Canaletes, un establiment emblemàtic que perdurà fins al 1982. Al bar es van arribar a distribuir els cupons dels carnets de soci del FC Barcelona (La Vanguardia, 18 de gener de 1918), i al seu Saló de Sports es van organitzar diverses trobades esportives. El bar estava al costat d’un altre punt de trobada del barcelonisme, del qual també era arrendatari Sala, el quiosc de Canaletes, construït en 1901 al costat de la font del mateix nom. Sala la temporada 1934-35 arribà a ser president del F.C.Barcelona.

Aquest mateix mes de juny es va celebrar el primer Concurs Nacional d’Esgrima que, com es senyala a l’apartat dedicat a la Federació Catalana d’Esgrima, a Les Federacions Esportives Catalanes i els seus presidents, fou el primer campionat d’Espanya. La competició, que fou organitzada per la Reial Associació d’Esgrima de Barcelona, fou d’espasa, sable i floret (Stadium, 24 de juny de 1916, pàg. 420).
El 2 de juliol, per primera vegada a la història, el pilot Salvador Hedilla fa la travessa Barcelona-Mallorca en aeroplà. Curiosament el punt d’informació per als ciutadans va estar situat al quiosc de Canaletes.

Volta Catalunya, Automobilisme
I Volta Catalunya Automobilisme
© Biblioteca de L´Esport Font imatge vía ARCA              
Una altra prova de motor emblemàtica nascuda en 1916 fou la Volta a Catalunya en Automobilisme. Coincidint amb el desè aniversari del Reial Automòbil Club de Catalunya, aquesta entitat organitzà aquesta prova, que es celebrà fins al 1956 (vuit edicions), i fou el precedent de l’actual Ral·li de Catalunya. Si bé inicialment estava programada del 10 al 12 de juny, unes tempestes, que provocaren destrosses a les carreteres, ajornaren la competició al 23-25 de juliol. Els vencedors foren Carlos de Heredia, amb un cotxe NSU en primera categoria; i el francès Marc l’Hullier amb un Elizalde 15/20 HP

La Federació Atlètica Catalana es va fundar en 1915, però els primers campionats de Catalunya a l’aire lliure, amb notable presència de públic, es van celebrar el diumenge 13 d’agost al camp de la Societat Sportiva Pompeia, i els dies 20 i 27 al camp del Reial Club Deportiu Espanyol. La figura destacada d’aquest campionat fou Josep Soler, que s’alçà amb cinc títols: llargada sense impuls; alçada amb i sense impuls; pes i disc. 

Volta Catalunya, Automobilisme
I Campionat Catalunya Atletisme
© Biblioteca de L´Esport Font imatge vía ARCA



dimarts, 10 de gener de 2017

1916-2016 Centenaris esportius a la ciutat de Barcelona I


Volta, motociclista
I Volta Motociclista
Font imatge via ARCA
Fa 100 anys, el motor va tenir molt protagonisme a la ciutat i el primer trimestre està replet de dates històriques. Si bé la gestació és de finals de 1915, l’any s’inicià amb la disputa de la I Volta a Catalunya a Motocicleta, una prova que arribaria a ser un “clàssic” del calendari del motor fins a 1989. La prova fou organitzada pel Moto Club Deportivo Barcelona, una entitat que s’havia fundat l’any 1913 després de fusionar-se el Club Deportivo i l’Amateur Moto Club; i que aquell mateix any esdevindria en el Reial Moto Club de Catalunya, entitat presidida per Francesc Coma i Mas. 

La primera edició de la Volta a Catalunya  es celebrà els dies 1 i 2 de gener. La primera etapa, amb sortida des de la seu del club a la Plaça Letamendi, passava per Sitges, El Vendrell, Tarragona, Valls, Montblanc, Lleida, Tàrrega, Cervera, Igualada i arribada a Manresa on es pernoctava. La segona etapa sortia de la capital del Bages, i transcorria per Manresa, Moyà, Tona, Viladrau, Arbúcies, San Hilari, Santa Coloma de Farnés, Anglès, Girona, Tordera, Caldes, Mataró i arribada a Barcelona. 


Les hemeroteques no recullen exactament la data de fundació de la Penya Rhin, probablement es va fundar el mes de març en el cafè-restaurant el Oro del Rhin, a Plaça Catalunya número 2, al costat de l’actual Zurich. La Penya Rhin és una entitat que va tenir un gran protagonisme en el món del motor fins la meitat de la dècada dels cinquanta. Aquell mateix any es disputarà el Gran Premi Penya Rhin a Vilafranca. En anys posteriors, aquesta prova es disputà al circuit de Montjuïc i el circuit de Pedralbes. No obstant, aquesta entitat forma part de la història esportiva de la nostra ciutat al ser la primera que organitzà, desprès de la Guerra Civil, una competició de Fórmula 1.  

Altres esports també ocupen lloc de privilegi en aquells anys. El 9 de gener, es disputà a Vallvidrera el Campionat de Barcelona de cross country, que organitzà la Federació Atlètica Catalana, considerat com el I campionat de Catalunya d’aquesta modalitat. El vencedor de la prova fou l’atleta del F.C.Barcelona Pere Prat 
Cross, Catalunya
I Campionat Catalunya Cros
Font imatge via ARCA
L’activitat aeronàutica va tenir un gran impuls. Es creà l’Escola Catalana d’Aviació, un projecte impulsat pels senyors Pujol i Comabella, amb el càntabre Salvador Hedilla al capdavant de la iniciativa

L’activitat de l’escola arrancà a Can Tunis, però s’assentà en un terreny anomenat “La Volateria”, actualment és l’aeroport del Prat. La  inauguració oficial es va fer el 4 de març, on mesos després, el 2 de juny, Salvador Hedilla fou el primer pilot en aterrar a Can Suñer (Palma de Mallorca) sortint des del Prat. 

Una setmana més tard, el  10 de juny, es constituïa, a la seu del Reial Automòbil Club de Catalunya, l’Aeri Club de Catalunya. El primer president d’aquesta entitat fou el Marqués de Foronda.

En 1914, va aparèixer el primer número de la Biblioteca Los Sports, una col·lecció que dirigia el polifacètic Josep Elias i Juncosa. L’any 1916 s’editaren nombrosos números de la col·lecció. En el mes de febrer apareix PELOTA VASCA, és autor Salvador del M. Gibert; després sortiren publicats CAZA MENOR, CAZA MAYOR i ACUÁTICA, d’Àngel de Arámburu i García;  EXCURSIONISMO, del qual és autor un altre dirigent, fotògraf i periodista de prestigi, Josep Co de Triola; CARRERAS A PIE, d’Albert Maluquer; dos llibres de  VELA, MANUAL DEL PATRÓN DE YATE de Cecilio Gasóliba; i finalment JUEGOS OLÍMPICOS, de Manuel Nogareda, amb pròleg del president del Comitè Olímpic Espanyol, el  Marqués de Villamejor. 
Biblioteca Los Sports, Juncosa
Pelota Basca, Biblioteca Los Sports
Font imatge via Iberolibro

Encara que no estaven constituïdes oficialment les Federacions Catalana i Espanyola de Hockey, la primera es fundà en 1923, es disputà als terrenys del Reial Club de Polo, el I Campionat d’Espanya de hockey. La final la disputaren el Polo i l’Atlètic de Madrid, el triomf correspongué als barcelonins que s’imposaren per 2-1. L’equip estava integrat per: Piferrer, Churruca, L. Bertrand, Casas, P. de Satrústegui, Rocamora, J. M. Ros, E. Bertrand, G. de la Riba, J. Bertrand i M. Sagnier 
I Campionat d'Espanya d'Hockey
Font imatge via ARCA
Finalment, com a curiositat, un fet poc conegut: El Comitè Olímpic Espanyol va instaurar el mes de març la insígnia olímpica espanyola, la primera que es va crear a l’Estat .